30km en solitari fins que va aparèixer ''Monsieur Masó'': MITJA VOLTA AL PARC DE COLLSEROLA

No m'agrada fer cròniques de les curses o dels entrenos  perquè no crec que a la resta de mortals els pugui interessar gaire el nombre de km que corro o les series que faig però després dels problemes que vaig tenir dissabte durant els 45km de la Mitja Volta al parc de Collserola, vull donar una sèrie de consells que a tots aquells que competiu en distàncies més o menys llargues crec que us poden anar bé.

-Surtim ràpid i ens escapem 5 o 6 corredors. Vec que van molt fort i decideixo guardar una mica la distància.

-Passo km 5 i em prenc GEL 1, si no recordo malament uns 30g de hc, dels quals 15 són sucres.

-Passo avituallament 1 o cp 1 en posició 10, no menjo ni bec res.

-Passo km 10  i em prenc el GEL 2.

-Passo km 15 remuntant dos posicions i amb sensacions d'estar anant ràpid. Em prenc el GEL 3 amb una mica d'aigua.

-Passo km 22 o CP 2 en posició 6 i amb la sensació que puc fer algo important. Em prenc el Gel 4 amb una mica d'Energy Drink de 226ers (beguda a base de HC complexos)

-Surto del CP 2 motivat i al cap d'uns 2 km em col·loco 5e.

 Continuo a bon ritme i prop del km 30 un senyor em diu que tinc al 4art a tocar. 

-Em prenc el GEL 5, i em començo  a trobar fatal, no puc mantenir el ritme que portava i a sobre, ara ve la pujada dura. 

-Després de 30km en progressió va aparèixer el famós o més aviat el cabron aquell que cap fondista vol que apareixi mai, ''senyor masó'' o ''el tio del mazo''. Aquest individu va començar a fer mal, amb prou feines podia correr i em va espatllar el dia, o més aviat, el vai espatllar jo mateix. Estava deshidratat, havia begut poc, l'humitat de Barcelona no perdona i tots els gels que m'havia près probablement em van provocar un pic de glucosa massa alt i en resum,portava sobre una ''pàjara'' de les bones.

-Decideixo posar ritme tractor en una pujada que no era dura pero tal hi com anava no es podia fer res més. Em passen dos corredors, ja torno a anar sisè, me'n passen dos més, ja vaig vuitè i a partir d'aqui penso, totes les pallisses que t'has fotut en dejú o pràcticament sense hidrats a sobre han de servir per estar tranquil ara mateix. I així, amb un ritme pèssim arribo al CP3, km 37 on hi ha mon pare i ma tiet. 

-Allí els hi explico el què m'ha passat i em prenc un sobre de TOTAL RECOVERY de Victory Endurance, combinació de hc i algo d' aminoàcids. Em diuen que vaig novè però que tinc a dos o tres rivals relativament a prop.

-Una mica més animat, decideixo apretar i abans del km 40 passo al 8è, injecció de moral important. A partir d'aquí decideixo forçar i que sigui el que déu vulgui.

-km 41 més o menys vec que l'organització ha col·locat cartells de BAIXADA PERILLOSA, d'aquelles que no m'agraden gens per rematar uns últims kms per oblidar. 

-Sense pensar gaire decideixo baixar a tope i vec que tinc al 7è a escassos metres, em motivo, vaig a per ell i el passo

-S'acaba la baixada, que per ser Barcelona i Collserola sí era tècnica i ens dirigim a meta. 

-2-3km d'asfalt fins arribar a meta en setena posició i primer junior.

-Al final 45km a 5:45 de mitja quan normalment, fins i tot en rutes amb més desnivell, no baixo de 5:10. 

CONCLUSIONS:

-En distàncies llargues, per molt bé que et trobis, menja-beu cada 20-30 min a petites quantitats abans de que sigui massa tard. Monsieur Masó no és simpàtic.

-Alimentante a base de gels pateixes el risc de que es produeixin pujades de glucosa que no podràs tolerar i com a conseqüència, patir una sensació de fatiga gens agradable que farà que el teu rendiment disminueixi considerablement.

-L'entrenament en dejú o en situacions de cansanci ajuda a superar aquests moments de fàtiga o les pàjares. El fet d'estar acostumat a entrenar en dejú o amb ``poc combustible'' a sobre em va ajudar a superar uns 5-6 km de molta fatiga.

-Preparat una estrategia nutricional i respecta-la. Jo la portava preparada, no en vaig fer cas i així em va anar.

-No subestimis mai cap cursa de muntanya perquè tingui poc desnivell. Molta gent pensava, això és Collserola i volaré. Al final va resultar ser un trencacames amb tobogans molt durs i  trams de pujada per carrers urbans que et deixen els quàdriceps ben tocats i et posen a lloc. 

-En darrer lloc, felicitar a l'organització pel recorregut i marcatge.No tinc gaire experiència, ja que tot just era la meva tercera cursa i primera marató pero crec que era impossible perdre's.

-Pel que fa al recorregut em va sorprendre, ràpid, però amb algun tram més tècnic i dur del que em pensava. Just el que buscava. 

Espero que aquests consells us puguin servir útils.

Amb aquesta cursa tanco la meva temporada d'iniciació al trail running. Per la poca experiència que tinc crec que puc estar content del què he fet. 

 Ens veiem al 2015 per les muntanyes.